A l’abuelo
"en ti es de noche"
- Alejandra Pizarnik
La tasca feta, el camp llaurat.
Tot llum entre els mateixos arbres
al record de cadascú.
Abuelo, descansa ara a l’ombra de la llimera,
aconseguida la teua lluita
per la que tots ací de nou ens reunim.
En tu és de nit. Per primera vegada
és de nit per a qui a fet viure
a tots nosaltres sempre de dia.
En aquesta nit heretem la llum
que grava en nostra memòria els teus valors,
el teu sentit comú i les teues idees.
Pare, abuelo i bisabuelo,
nascut en guerra i crescut en postguerra,
enllaçat tant anys a l’amor de María
en el fatigós treball per procurar
l’educació a la família.
Plorem, sí, perquè en tu és de nit;
però el record de la teua alegria
serà sempre motiu de la nostra alegria.
Andreu Gironés
Jo sé d’un dit que diu:
“El mon és un mon
i cada persona, un mon”.
I també sé d’un dit, el seu,
que assenyala la terra com
si fos una rama ferma.
Ací és on sempre ha volgut estar,
el secà, la caseta.
Este és el mon senzill, ara silent,
que ens deixa com herència.
Ací el deixarem estés
a l’ombra del llimoner
a sota de l’aliment
com un pou tendre de cendra.
I és açò el que li devem,
el retorn, el record,
replicar la seua sang,
la rima eterna.
Robert Gironés